Setmana Santa d'Orihuela



 Setmana Santa d'Orihuela, declarada d'Interès Turístic Internacional

La Setmana Santa d'Orihuela és una de les manifestacions religiós-culturals més rellevants d'Espanya. Va ser declarada d'Interès Turístic Internacional el 2010, i compta amb una sèrie peculiaritats que la fan única al món. Exemple d'això són les tradicions que avui, des de segles, encara perduren.

Una de les processons més sobrecollidores és la que es viu el Dijous Sant a partir de les onze de la nit: la del Santíssim Crist del Silenci. S'hi poden veure dues llargues files de confrares, atabalats amb hàbits caputxins, coberts els seus caps, caminant entre la multitud en el més absolut silenci. L'única llum que il·lumina el recorregut és la dels farells que porten, ja que la ciutat roman a les fosques després de l'apagat de l'enllumenat públic en aquells carrers pels quals la processó discorre. Es tracta de La Germandat Penitencial del Silenci, que té el seu origen el 1940, a l'interior d'una de les tres esglésies gòtiques de la ciutat, l'Església de Santiago. Aquesta església alberga en el seu interior l'únic pas que a aquelles hores es mostra: El Crist del Consol, obra de José Puchol (1795). És al pas d'aquesta imatge que el visitant pot escoltar, enmig d'una atmosfera de profund respecte, una de les notes característiques de la Setmana Santa oriolana: l'anomenat Cant de la Passió, obra immaterial que es remunta al segle XVI i el cant d'àngels roncs s'ha anat transmetent per tradició oral fins als nostres dies.


Dins de les tradicions religioses, ressalta una altra processó: la del Sant Enterrament de Crist, el Dissabte Sant. Proposta com a Patrimoni de la Humanitat, és probablement la processó de major singularitat de la Setmana Santa d'Orihuela. Remunta els seus orígens a principis del segle XVII, quan, per tal de reconèixer els mèrits, honor, lleialtat i amor per la ciutat, el Govern de la ciutat decideix nomenar el Cavaller Cobert. Aquest càrrec honorífic anual suposa, a qui l' ostenta, el privilegi de portar un penó negre amb el lema de la cura, i anar vestit amb frac i espurna, la qual podrà portar en tot moment, durant tot el recorregut, així com a l' interior de la Catedral, a l' interior de la qual s' introdueix el tall fúnebre. Es tracta d'una processó de dol oficial en la qual participa tot el govern municipal.

Com a homenatge a aquesta figura, es pot veure a la plaça que hi ha al costat del temple, una estàtua de bronze representant un home en moviment atabalat amb frac i espurna i sostenint una bandera.


Però sobre aquesta processó caldria afegir un altre aspecte. No és només la figura del Cavaller Cobert la que destaca aquí. Un pas processional impactant recorre els carrers generant una enorme expectació. Es tracta del pas més antic de la Setmana Santa oriolana: "El Triomf de la Creu" (1696). Coneguda també com "La Diablessa", consisteix en una creu situada sobre un globus terrabaqueig, flanquejat aquest per un esquelet, a un costat, i per un diable amb pits, a l'altre. Aquesta representació, única al món, de profund significat alquímic, és un tema repetit tots els anys als noticiaris del país.

Semana santa
Una altra de les tradicions és la que representa l'anomenada Centúria Romana. Cada dia, es pot veure un grup de soldats romans que, amb lluminosos i espectaculars vestits, va tancant la processó. Una vegada conclosa la mateixa, és costum que els espectadors es dirigeixin en massa a la Plaça del Marqués de Rafal, on la Centúria té per costum realitzar, al ritme de cornetes i tambors, l'anomenat "caracol", una desfilada en cercle que consisteix a anar tancant-lo, cada vegada més, en altres cercles concèntrics més petits. Una cita de la Setmana Santa oriolana, convertida ja, en una cosa imprescindible.



    És, en definitiva, la Setmana Santa d'Orihuela, una experiència única. L'experiència visual dels brillants colors de les vestes dels nassos, dels espectaculars trons o dels vespres des del seminari; l'aroma a inciens, l'experiència del so de les trompetes "bessones" durant el dia o del Cant de la Passió a les nits. Però també l'experiència que suposa contemplar les extraordinàries obres del gran escultor Francisco de Salzillo, entre moltes altres. El seu realisme no pot més que provocar a qui les contempla aquest sentiment de pietat que a tots, propis i estranys, envolta. Com envolta, a qualsevol que ho contempli, el rostre de Nuestro Padre Jesús Nazareno, Patró de la ciutat, el que fa descobrir, alhora, al nostre interior, aquesta Veritat que el missatge de Jesucrist comporta.