El viatger troba a Orihuela, obrint-se davant els seus ulls la fusió d'un paisatge natural i urbà que s'ha vist condicionat per la seva història. Governació des de 1366 (segona més important del Regne de València) amb rang de ciutat des de 1437. Bisbat propi des de 1566 i Universitat des de 1568, són elements que han condicionat la seva fisionomia urbana, en la qual les esglésies i els palaus deixen constància del seu passat històric, albergant cinc monuments nacionals (Catedral, Santa Justa i Rufina, Santiago, Santo Domingo i Palau Episcopal) altres béns d'interès cultural materials i immaterials. El seu nucli antic va ser declarat Conjunt-Històric i Monumental el 1969.

Es pot gaudir dels seus museus entre els quals s'alberga "La temptació de Sant Tomàs" de Velázquez, "La Diablesa o Triomf de la Creu" de Nicolás de Bussy, i el de "La Muralla" en el qual es conserven setanta metres de la mateixa, amb banys àrabs i restes d' edificis gòtics.

Antonio Luis Galiano
Cronista de la Ciutat d'Orihuela