Semana santa de Orihuela


Semana santa
Setmana Santa d'Oriola, declarada d'Interès Turístic Internacional

La Setmana Santa d'Oriola és una de les manifestacions religiós-culturals més rellevants d'Espanya. Va ser declarada d'Interès Turístic Internacional el 2010, i compta amb una sèrie peculiaritats que la fan única al món. Exemple d'això són les tradicions que avui, des de segles, encara perduren.
Una de les processons més colpidores és la que viu el Dijous Sant a partir de les onze de la nit: la del Santíssim Crist del Silenci. En ella es poden veure dues llargues files de confrares, abillats amb hàbits caputxins, cobertes seus caps, caminant entre la multitud en el més absolut silenci. L'única llum que il·lumina el recorregut és la dels fanals que porten, ja que la ciutat roman a les fosques per l'apagada de l'enllumenat públic en aquells carrers per les quals la processó discorre. Es tracta de La Germandat Penitencial del Silenci, que té el seu origen en 1940, a l'interior d'una de les tres esglésies gòtiques de la ciutat, l'Església de Sant Jaume. Aquesta església alberga en el seu interior l'únic pas que a aquestes hores es mostra: El Crist del Consol, obra de Josep Puchol (1795). És al pas d'aquesta imatge que el visitant pot escoltar, enmig d'una atmosfera de profund respecte, una de les notes característiques de la Setmana Santa oriolana: l'anomenat Cant de la Passió, obra immaterial que es remunta al segle XVI i el cant de "àngels roncs" s'ha anat transmetent per tradició oral fins als nostres dies.

Semana santa

Dins de les tradicions religioses, ressalta una altra processó: la del Sant Enterrament de Crist, el Dissabte Sant. Proposta com a Patrimoni de la Humanitat, és probablement la processó de major singularitat de la Setmana Santa d'Oriola. Remunta els seus orígens a principis del segle XVII, quan, per tal de reconèixer els mèrits, honor, lleialtat i amor per la ciutat, el Govern de la ciutat decideix nomenar al Cavaller Cobert. Aquest càrrec honorífic anual suposa, a qui l'ostenta, el privilegi de portar un pendó negre amb el lema de la ciutat, i anar vestit amb frac i barret de copa, la qual podrà portar en tot moment, durant tot el recorregut, així com en el interior de la Catedral, a l'interior s'introdueix el seguici fúnebre. Es tracta d'una processó de dol oficial en la qual participa tot el govern municipal.
Com a homenatge a aquesta figura, es pot veure a la plaça que hi ha al costat del temple, una estàtua de bronze representant a un home en moviment abillat amb frac i barret de copa i sostenint una bandera.


Semana santa
Però sobre aquesta processó es podria afegir un altre aspecte. No és només la figura del Cavaller Cobert què destaca aquí. Un pas processional impactant recorre els carrers generant una enorme expectació. Es tracta del pas més antic de la Setmana Santa oriolana: "El Triomf de la Creu" (1696). Coneguda també com "La Diablessa", consisteix en una creu situada sobre un globus terraqüi, flanquejat aquest per un esquelet, a un costat, i per un diable amb pits, a l'altre. Aquesta representació, única al món, de profund significat alquímic, és un tema repetit tots els anys en els noticiaris del país.

Semana santa

 
Una altra de les tradicions és la que representa l'anomenada Centúria Romana. Cada dia, es pot veure a un grup de soldats romans que, amb lluminosos i espectaculars vestits, va tancant la processó. Un cop conclosa la mateixa, és costum que els espectadors es dirigeixin en massa a la Plaça del Marquès de Rafal, on la Centúria té per costum fer, al ritme de cornetes i tambors, l'anomenat "cargol", una desfilada en cercle que consisteix a anar tancant, cada vegada més, en altres cercles concèntrics més petits. Una cita de la Setmana Santa oriolana, convertida ja, en alguna cosa imprescindible.

Semana santa
És, en definitiva, la Setmana Santa d'Oriola, una experiència única. L'experiència visual dels brillants colors de les vestes dels natzarens, dels espectaculars trons o dels capvespres des del seminari; l'aroma a encens, l'experiència del so de les trompetes "bessones" durant el dia o del Cant de la Passió per les nits. Però també l'experiència que suposa contemplar les extraordinàries obres del gran escultor Francisco de Salzillo, entre moltes altres. El seu realisme no pot més que provocar a qui les contempla aquest sentiment de pietat que a tots, propis i estranys, envolta. Com envolta, a qualsevol que ho contempli, el rostre del nostre Pare Jesús Natzarè, Patró de la ciutat, el que fa descobrir, al mateix temps, en el nostre interior, aquesta Veritat que el missatge de Jesucrist comporta.